dilluns, 4 d’abril de 2011

La maleta roja / La maleta vermella

Segurament l’heu vist alguna vegada, ja sigui als aeroports, al metro, al tramvia o a l’estació d'autobusos. Jo crec que el que més li agrada és passejar a les estacions de tren, per l’aire romàntic que hi troba.

Ella sempre porta la seva maleta vermella.
És una maleta molt petita, de cap de setmana, que no obstant això no sap res del temps; mai sap si l'ompliran o si només en portarà un parell de camises. La noia és qui decideix dependent de l’estació i de la intenció.
Si viatja per estudis mai s’ho pensa dues vegades, fica la roba més còmoda que té; en canvi, si viatja per plaer pensa de debò què hi portarà.

Sembla fàcil endevinar el motiu dels viatges només mirant la noia i la forma d’arrossegar la seva maleta vermella.
Les seves pupil·les mostren els sentiments. Hi podem descobrir si la noia està anant o tornant. 
Quan comença el viatge sempre parla amb la gent del seu voltant en canvi, quan torna, només mira per la finestra tractant de trobar en algún lloc la part que s’hi deixa al marxar.
Mai tampoc està convençuda de poder tornar-hi, el deure la reclama i ella sap que aviat triarà.

Els seus ulls al tornar estan tristos, es perden i s'adormen perquè aquelles nits no van descansar.
Però el soroll de les rodes de la petita maleta vermella desperten la noia que s’ha d’adonar que aquests viatges només són temporals.
La maleta vermella s’ha cansat de viatjar, el seu aspecte la delata, avui el rosteix se li ha espatllat, qui sap quant aguantarà!
La noia se sent igual, ja no sap què, ja no sap quan, ja no sap res.
Segurament l’heu vist alguna vegada, no la deixeu escapar!

Silvia  

-Incluso el color blanco te sentaba bien-

2 comentaris:

9Uh6z