dimarts, 27 de març de 2012

Deliciosa merienda vegana fácil (receta)

Como últimamente me he vuelto semivegana (a días) os presento esta receta de una merienda fácil, rápida y sana.

Ingredientes para 2 personas (da para 2 copas):

- 4 fresas maduras
- 1 naranja de zumo (no muy grande)
- 1 zanahoria pequeña
- 1 puñado de avellanas
- 1/2 manzana reineta
- canela
- 1/2 L leche de soja
- cacao puro en polvo (opcional)
- azúcar vainillado (opcional)
- muesli (opcional, para decorar)



Se pelan las frutas  y la zanahoria (con cuidado de quitar la parte blanca a la naranja para que no amargue) y se parten en trozos. Se ponen en un recipiente adecuado para la batidora (si se tiene licuadora, mejor). Se añaden las avellanas, muuucha canela (que además es un buen bactericida), 2 cucharaditas de cacao en polvo y 1/2 cucharadita de azúcar vainillado.
Se cubre con leche de soja (aprox 1/2L) y se pasa la batidora de arriba hacia abajo hasta que se ha mezclado todo y no quedan demasiados grumos.
Se sirve en un vaso o copa y se le puede añadir muesli, avellanas y un poco de canela por encima para decorar (yo además le he añadido galleta)

Éste es el resultado:







diumenge, 25 de març de 2012

Sensacions des de Montjuïc

Gràcies per haver aparegut en la meva vida.
Trobo a faltar els teus ulls, la teva barba de setze dies, les teves mans grans...
M’agradava quan m’explicaves les teves històries,
m’agradava que ho fessis mentre conduïes.

Tot i que no ho semblés,
m’agradava quan em tocaves els cabells i em despentinaves,
quan somreies amb tendresa, quan m’abraçaves.
M’agradava cuinar amb tu i
que protestessis per les verdures.
M’agradava que fos dimecres i que el coixí
encara fes olor a tu.
M’agradava que m’enviessis
missatges a mitja nit.
M’agradava que et preocupessis per tu i per mi.
M’agradava que volguessis recórrer el món
i que per a tu el món fóssim nosaltres.
M’agradava que em diguessis que volies fugir amb mi
enlloc.

Quan deies que eres feliç encara t’estimava més.
Caminar amb tu em relaxava.
Somio amb tu ara que ja no hi ets.
Recordo quan em deies “vine amb jo” i t’imagino tot vestit de blanc
amb el mar blau i verdós al fons.
Mar que ara ens separa,
brisa traïdora que només em porta records.

Gràcies per les festes compartides,
per les lluites que vam viure junts.
Mai no ens aturàvem, no calia.
Allà érem a la Universitat i al carrer nit i dia.
Aquesta ciutat sense tu està buida...

M’agrada haver-te agradat,
espero algun dia poder-te retrobar.

Foto propia. Montjuïc al capvespre

dimarts, 13 de març de 2012

Les hores detingudes

[...] "No et sembla que aquestes ratlles parlen de nosaltres? No sents com comença a créixer aquest envà entre tu i jo? No sóc un enimga per a tu? Com em veus? Com m'imagines d'aquí a vint anys?Què saps de mi? Ignores les meves veritats profundes, les inquietuds, les angoixes, les petites victòries de l'esperit i de la intel·ligència. Si em coneguessis de debò l'arrel de l'ànima no t'hauria d'explicar els aferrissats combats que em ronden. T'ho explicaré, t'explicaré qui sóc i què porto a dins i t'anticipo que no et censuro ni et demano res a canvi.
[...]
Les meves inquietuds, fins ara inconcretes, han cristal·litzat en una idea, que és un punt de partida: tu i jo ens hem dit tot allò que ens havíem de dir, ens hem xuclat mútuament mentre ens em sentit bé l'un amb l'altre. No em penedeixo de res, però sé reconèixer el final d'un camí. Et recordaré sempre com una persona agradable, com un amic a qui es pot mirar a dins dels ulls.
[...]
La vestal que porto a dins m'avisa que el meu foc s'extingeix i que és inútil voler atiar-lo com fins ara. Si ara que sóc jove consento a sufocar el foc interior, em veig convertida en cendra per sempre. Sincerament, tu no t'adones que estem consumint les últimes brases? No notes que ja no ens encomanem ardor?
 
    Cal saber dir prou. Tu i jo som massa diferents i cada vegada ho serem més. Som a les portes d'un futur que ens pot fer mal si ens obstinem a compartir-lo. Més d'una vegada m'he penedit d'haver-te portat aquell ram de flors. Ja tenia molts dubtes aleshores i et vaig mostrar un afecte artificial. Te'n demano disculpes. Ja sentia l'amenaça d'aquest mur i no t'havia d'haver enganyat amb unes flors que en realitat procuraven enganyar-me a mi mateixa."

"M'adono que la gelosia no ve de la possessió d'una persona per una altra, sinó que algú que no ets tu s'apropiï els detalls, les maneres, els gestos involuntaris que dibueixen l'essencia de les persones i tan singular i irrepetible com les empremtes digitals"

"Recordo aquell vagó com un dels molts parèntesis a què ens força la vida" [...]

"Li va costar readaptar-se al cel de plom i caminar per dins de l'aire entelat. Sentia unes ganes irrempimibles d'aixecar el llençol de boira, d'esqueixar els núvols i mirar el disc del sol de fit a fit"

Les hores detingudes. R.Solsona (fragments que m'agraden) 

Foto propia. Barcelona , Port Olímpic



dijous, 8 de març de 2012

Cada día es 8 de marzo: dia internacional de la mujer trabajadora


¡CADA DÍA ES 8 DE MARZO!


Hoy todos a la calle. 19h en las plazas principales de cada ciudad manifestación por los derechos de la mujer. (BCN Universitat 19h)

Imprimeix-ho tot
En una finestra nova Desde IU exigimos:
  1. Que se incorporen medidas efectivas para la integración de las mujeres en el mercado de trabajo, en condiciones de igualdad, tanto salariales como profesionales.
  2. Que se articulen medidas que consoliden el reparto familiar y social del cuidado de la infancia y las personas dependientes universalizando los servicios públicos.
  3. Que se reconozca la contribución económica de las mujeres en los trabajos no reconocidos como productivos (crianza, cuidado, tareas domésticas, etc).
  4. La asignación del 5% del total del Presupuesto a políticas “mujer” específicas y transversales.
  5. El derecho a la Interrupción Voluntario del Embarazo, de forma libre y a cargo de la sanidad pública.
Des d'Alternativa Jove-Joves d'EUiA exigim:

  • Feina i salaris dignes per a totes les dones joves (NO A LA REFORMA LABORAL!) i oferta suficient d’habitatge social per poder tirar endavant els nostres projectes de vida aquí, sense veure’ns obligades a emigrar.
  • Serveis públics de qualitat i transport públic a preus assequibles.
  • Les dones joves tenim dret a una vida lliure de violències masclistes.
  • Dret a decidir sobre el propi cos sense haver de demanar permís per ser mares ni per no ser-ho. Volem coeducació i prevenció, no lleis que ens infantilitzin.
  Aquest 8 de març, indignades per totes aquestes raons tornem a sortir al carrer
per cridar que el patriarcat i el capitalisme ens retallen la vida.

Cada dia és 8 de març!










“Frente a la crisis, más recursos para la igualdad”

Llevamos casi cuatro años padeciendo a nivel mundial el enriquecimiento ilícito y el incremento desmesurado de las grandes fortunas ostentadas por los bancos, entidades financieras y oligopolios empresariales, a costa de sectores más necesitadas de apoyo y protección social.

Las medidas de reforma laboral adoptadas por el gobierno del PSOE en esta última legislatura, han dejado las manos libres a la derecha más recalcitrante, que amparándose en las tasas de desempleo amenazan con continuar desmantelando todas las conquistas.

Europa se ha convertido en un territorio hostil para la globalización de los derechos sociales, sus mandatarios se alían con la estrategia de los mercados para eliminar de un plumazo los servicios públicos y el estado de bienestar.

Las situaciones de precariedad conllevan casi siempre una disminución paralela de derechos y libertades, Y en estas circunstancias son siempre sus componentes más débiles las y los que sufren las peores consecuencias: la juventud y las mujeres.

El año 2011 mostró el ascenso imparable del paro femenino, un mayor porcentaje en trabajos a tiempo parcial de las mujeres y una desigualdad salarial en aumento. Para colmo 2012 se nos presenta con una reforma laboral, que incide directa y más crudamente contra la estabilidad y la calidad en los empleos de las mujeres.

El PP en una muestra clara de su concepto patriarcal de la sociedad, paraliza la Ley de Dependencia para que directamente seamos las mujeres las que ya, sin soporte alguno, continuemos ejerciendo de cuidadoras de hijas e hijos y familiares dependientes.

Después de 25 años, conseguimos una Ley de interrupción voluntaria del embarazo que no contentaba a nadie por las restricciones que la ley planteaba a la libertad individual de las mujeres y por su enfoque paternalista, no obstante, supuso un avance en algunas reivindicaciones del movimiento de feminista. Ahora el PP pretende de nuevo volver al pasado, adaptándose a los deseos de la iglesia católica y cuestionando nuestra capacidad para tomar decisiones sobre nuestra propia vida.

El feminismo está y ha estado siempre del lado de lo público, no sólo reivindicando legítimamente el papel activo y visible de las mujeres en ese espacio, sino también como concepto político. Hemos sido siempre conscientes de que el Estado debe garantizar todos los principios de transversalidad que reafirmen el bienestar e igualdad de la ciudadanía.

En muchas autonomías, gobernadas tanto por el PSOE como por el PP, o se han desmantelado organismos de igualdad y clausurado recursos, o se han aminorado sustancialmente los apoyos económicos para el mantenimiento de programas destinados a la igualdad.

Por eso en este 8 de marzo IU llama a la movilización y a la lucha constante no sólo para que no se eliminen ni uno de nuestros derechos, sino además para que haya un aumento presupuestario real e importante en políticas específicas de igualdad.



















dimarts, 6 de març de 2012

NO A LES RETALLADES

No sé què haurà pensat el meu profe de català quan li he donat aquesta redacció de temàtica lliure:

-LES RETALLADES-

Pel que fa a les retallades de l'actual govern (tant el de CiU a Catalunya com el del PP a l'Estat), no puc estar-hi més en desacord.
Crec que no són necessàries i que només serveixen per privatitzar serveis públics com per exemple l'educació i la sanitat.
N'és un exemple clar el que s'està fent amb la universitat pública; ja que les pràctiques de les carreres es tornen obligatòries, el que significa treballar a l'empresa privada sense cobrar.
Ens volen fer creure que les retallades són imprescindibles a causa de la situació econòmica actual (crisi).
Ben cert és que calen diners per poder mantenir els serveis públics però no crec pas que la millor manera sigui estalviant en la despesa pública.
Aquests diners es poden aconseguir d'altres maneres com: limitant el salari dels alts càrrecs, realitzar una reforma fiscal per què les grans fortunes paguin molt més i amb què es gravi més a les indústries contaminants.
D'altra banda, perseguir el frau fiscal i l'economia submergida és un altre eix important.
A més a més es podria pensar en la nacionalització de la banca com a mesura de control total dels diners contra possibles fraus entre d'altres coses.
Per úñtim, reduir la despesa en defensa i en la casa reial, a part de servir per estalviar més diners, obriria la porta a nous debats del model d'Estat que volem en referència a la transparència, a la democràcia i a la seva estructura.

Per acabar deixo una imatge que m'hagués agradat posar-hi :)