dilluns, 18 de juliol de 2011

dimecres, 13 de juliol de 2011

Réquiem por la maleta roja/ maleta vermella

Sí, dijous passat va morir la meva maleta vermella (ja us hi penjaré una foto), l'únic braçet que té se li va trencar i vaig haver de portar-la fins al tren abraçant-la.
Em vaig posar molt trista perquè era el seu últim viatge i és clar, havia de ser en tren, el seu mitjà de transport preferit i també el meu.
Malgrat que sabia que era difícil d'arreglar, pensava que potser a casa li podria fer quelcom, pero encara no he provat res.

Em va semblar que la història de la maleta s'assemblava una mica a la realitat, potser la seva mort significava un canvi a la meva vida, un canvi important, ja que la maleta vermella portava amb mi mooolts anys i vam viatjar plegades moltes vegades; a poc a poc vaig veure que el rosteix no anava ben bé fins que es va trencar.

Ara com ara no sé què fer, si tractar d'arreglar-la o llençar-la a les escombraries per sempre. 
Arreglar-la no és fácil però es que m'agrada taant aquesta maleta vermella que encara que em costi molt de temps i que m'hagi de llegir manuals de mecànica, vull fer-ho.
Pot ser que arrivi un dia en què m'hagi cansat i la doni per morta finalment o potser aquest dia ja ha arrivat i la maleta prefereix descansar en pau; però com que les maletes no parlen, mai sabré què vol que faci amb ella.
I és clar que vull tenir en compte la seva opinió perquè: imagina't que ara vol que la pinti de verd o de blau! Doncs jo crec que ho faria tot i que em costaria molt pintar-la d'un altre color perquè per a mi sempre ha sigut "la maleta vermella".

Que m'ho digui!
Què vols petita maleta vermella que faci amb tu?
Que no ho tens clar?
Que vols que et pinti dels colors de l'Arc de Sant Martí i així no n'has de triar cap?
Digues-m'ho! digues-m'ho! però que sigui JA

dissabte, 9 de juliol de 2011

Yo no sé tú...creo en Casandra"

 Hace ya unos años, alguien desconocido hasta ese momento me dedicó está canción en su blog.
Hoy, tiempo después, a pesar de que el tiempo haya pasado y de haber cambiado muchas cosas (para bien) sobre todo en los últimos meses; esta canción sigue siendo especial.
Creo que, como dice la letra que muchas personas esconden sus sentimientos por miedo a las consecuencias de expresarlos, por miedo a la verdad.
Yo sin embargo, soy alguien transparente y cuando me preguntan respondo sinceramente porque no hay nada peor en el mundo que engañarse a sí mismo y muchas veces se hacer sin darnos cuenta. 
Como escribía en facebook el otro día alguien que acostumbraba a dedicar canciones de Ismael Serrano:
"Los hombres auténticos viven como piensan. Los que quieren engañarse piensan como viven." Darío Lostado
De la canción de I.Serrano me quedo con esto:
 "Casandra vió en sueños el futuro. Vió a hombres y mujeres tras las máscaras del miedo...más también vió la luz del alba asomar por la cancela que nadie jamás abrió. Supo que aún quedaban esperanzas, que otros sueños la esperaban. Yo no sé tú...creo en Casandra"