Deliciosa merienda vegana fácil (receta)

Como últimamente me he vuelto semivegana (a días) os presento esta receta de una merienda fácil, rápida y sana.

Ingredientes para 2 personas (da para 2 copas):

- 4 fresas maduras

- 1 naranja de zumo (no muy grande)

- 1 zanahoria pequeña

- 1 puñado de avellanas

- 1/2 manzana reineta

- canela

- 1/2 L leche de soja

- cacao puro en polvo (opcional)

- azúcar vainillado (opcional)

- muesli (opcional, para decorar)

Se pelan las frutas  y la zanahoria (con cuidado de quitar la parte blanca a la naranja para que no amargue) y se parten en trozos. Se ponen en un recipiente adecuado para la batidora (si se tiene licuadora, mejor). Se añaden las avellanas, muuucha canela (que además es un buen bactericida), 2 cucharaditas de cacao en polvo y 1/2 cucharadita de azúcar vainillado.

Se cubre con leche de soja (aprox 1/2L) y se pasa la batidora de arriba hacia abajo hasta que se ha mezclado todo y no quedan demasiados grumos.

Se sirve en un vaso o copa y se le puede añadir muesli, avellanas y un poco de canela por encima para decorar (yo además le he añadido galleta)

Éste es el resultado:

Sensacions des de Montjuïc

Gràcies per haver aparegut en la meva vida.

Trobo a faltar els teus ulls, la teva barba de setze dies, les teves mans grans...

M’agradava quan m’explicaves les teves històries,

m’agradava que ho fessis mentre conduïes.

Tot i que no ho semblés,

m’agradava quan em tocaves els cabells i em despentinaves,

quan somreies amb tendresa, quan m’abraçaves.

M’agradava cuinar amb tu i

que protestessis per les verdures.

M’agradava que fos dimecres i que el coixí

encara fes olor a tu.

M’agradava que m’enviessis

missatges a mitja nit.

M’agradava que et preocupessis per tu i per mi.

M’agradava que volguessis recórrer el món

i que per a tu el món fóssim nosaltres.

M’agradava que em diguessis que volies fugir amb mi

enlloc.

Quan deies que eres feliç encara t’estimava més.

Caminar amb tu em relaxava.

Somio amb tu ara que ja no hi ets.

Recordo quan em deies “vine amb jo” i t’imagino tot vestit de blanc

amb el mar blau i verdós al fons.

Mar que ara ens separa,

brisa traïdora que només em porta records.

Gràcies per les festes compartides,

per les lluites que vam viure junts.

Mai no ens aturàvem, no calia.

Allà érem a la Universitat i al carrer nit i dia.

Aquesta ciutat sense tu està buida...

M’agrada haver-te agradat,

espero algun dia poder-te retrobar.

Foto propia. Montjuïc al capvespre

Les hores detingudes

[...] "No et sembla que aquestes ratlles parlen de nosaltres? No sents com comença a créixer aquest envà entre tu i jo? No sóc un enimga per a tu? Com em veus? Com m'imagines d'aquí a vint anys?Què saps de mi? Ignores les meves veritats profundes, les inquietuds, les angoixes, les petites victòries de l'esperit i de la intel·ligència. Si em coneguessis de debò l'arrel de l'ànima no t'hauria d'explicar els aferrissats combats que em ronden. T'ho explicaré, t'explicaré qui sóc i què porto a dins i t'anticipo que no et censuro ni et demano res a canvi.
[...]
Les meves inquietuds, fins ara inconcretes, han cristal·litzat en una idea, que és un punt de partida: tu i jo ens hem dit tot allò que ens havíem de dir, ens hem xuclat mútuament mentre ens em sentit bé l'un amb l'altre. No em penedeixo de res, però sé reconèixer el final d'un camí. Et recordaré sempre com una persona agradable, com un amic a qui es pot mirar a dins dels ulls.
[...]
La vestal que porto a dins m'avisa que el meu foc s'extingeix i que és inútil voler atiar-lo com fins ara. Si ara que sóc jove consento a sufocar el foc interior, em veig convertida en cendra per sempre. Sincerament, tu no t'adones que estem consumint les últimes brases? No notes que ja no ens encomanem ardor?
 
    Cal saber dir prou. Tu i jo som massa diferents i cada vegada ho serem més. Som a les portes d'un futur que ens pot fer mal si ens obstinem a compartir-lo. Més d'una vegada m'he penedit d'haver-te portat aquell ram de flors. Ja tenia molts dubtes aleshores i et vaig mostrar un afecte artificial. Te'n demano disculpes. Ja sentia l'amenaça d'aquest mur i no t'havia d'haver enganyat amb unes flors que en realitat procuraven enganyar-me a mi mateixa."

"M'adono que la gelosia no ve de la possessió d'una persona per una altra, sinó que algú que no ets tu s'apropiï els detalls, les maneres, els gestos involuntaris que dibueixen l'essencia de les persones i tan singular i irrepetible com les empremtes digitals"

"Recordo aquell vagó com un dels molts parèntesis a què ens força la vida" [...]

"Li va costar readaptar-se al cel de plom i caminar per dins de l'aire entelat. Sentia unes ganes irrempimibles d'aixecar el llençol de boira, d'esqueixar els núvols i mirar el disc del sol de fit a fit"

Les hores detingudes. R.Solsona (fragments que m'agraden) 

Foto propia. Barcelona , Port Olímpic