Les hores detingudes

[...] "No et sembla que aquestes ratlles parlen de nosaltres? No sents com comença a créixer aquest envà entre tu i jo? No sóc un enimga per a tu? Com em veus? Com m'imagines d'aquí a vint anys?Què saps de mi? Ignores les meves veritats profundes, les inquietuds, les angoixes, les petites victòries de l'esperit i de la intel·ligència. Si em coneguessis de debò l'arrel de l'ànima no t'hauria d'explicar els aferrissats combats que em ronden. T'ho explicaré, t'explicaré qui sóc i què porto a dins i t'anticipo que no et censuro ni et demano res a canvi.
[...]
Les meves inquietuds, fins ara inconcretes, han cristal·litzat en una idea, que és un punt de partida: tu i jo ens hem dit tot allò que ens havíem de dir, ens hem xuclat mútuament mentre ens em sentit bé l'un amb l'altre. No em penedeixo de res, però sé reconèixer el final d'un camí. Et recordaré sempre com una persona agradable, com un amic a qui es pot mirar a dins dels ulls.
[...]
La vestal que porto a dins m'avisa que el meu foc s'extingeix i que és inútil voler atiar-lo com fins ara. Si ara que sóc jove consento a sufocar el foc interior, em veig convertida en cendra per sempre. Sincerament, tu no t'adones que estem consumint les últimes brases? No notes que ja no ens encomanem ardor?
 
    Cal saber dir prou. Tu i jo som massa diferents i cada vegada ho serem més. Som a les portes d'un futur que ens pot fer mal si ens obstinem a compartir-lo. Més d'una vegada m'he penedit d'haver-te portat aquell ram de flors. Ja tenia molts dubtes aleshores i et vaig mostrar un afecte artificial. Te'n demano disculpes. Ja sentia l'amenaça d'aquest mur i no t'havia d'haver enganyat amb unes flors que en realitat procuraven enganyar-me a mi mateixa."

"M'adono que la gelosia no ve de la possessió d'una persona per una altra, sinó que algú que no ets tu s'apropiï els detalls, les maneres, els gestos involuntaris que dibueixen l'essencia de les persones i tan singular i irrepetible com les empremtes digitals"

"Recordo aquell vagó com un dels molts parèntesis a què ens força la vida" [...]

"Li va costar readaptar-se al cel de plom i caminar per dins de l'aire entelat. Sentia unes ganes irrempimibles d'aixecar el llençol de boira, d'esqueixar els núvols i mirar el disc del sol de fit a fit"

Les hores detingudes. R.Solsona (fragments que m'agraden) 

Foto propia. Barcelona , Port Olímpic

Réquiem por la maleta roja/ maleta vermella

Sí, dijous passat va morir la meva maleta vermella (ja us hi penjaré una foto), l'únic braçet que té se li va trencar i vaig haver de portar-la fins al tren abraçant-la.

Em vaig posar molt trista perquè era el seu últim viatge i és clar, havia de ser en tren, el seu mitjà de transport preferit i també el meu.

Malgrat que sabia que era difícil d'arreglar, pensava que potser a casa li podria fer quelcom, pero encara no he provat res.

Em va semblar que la història de la maleta s'assemblava una mica a la realitat, potser la seva mort significava un canvi a la meva vida, un canvi important, ja que la maleta vermella portava amb mi mooolts anys i vam viatjar plegades moltes vegades; a poc a poc vaig veure que el rosteix no anava ben bé fins que es va trencar.

Ara com ara no sé què fer, si tractar d'arreglar-la o llençar-la a les escombraries per sempre. 

Arreglar-la no és fácil però es que m'agrada taant aquesta maleta vermella que encara que em costi molt de temps i que m'hagi de llegir manuals de mecànica, vull fer-ho.

Pot ser que arrivi un dia en què m'hagi cansat i la doni per morta finalment o potser aquest dia ja ha arrivat i la maleta prefereix descansar en pau; però com que les maletes no parlen, mai sabré què vol que faci amb ella.

I és clar que vull tenir en compte la seva opinió perquè: imagina't que ara vol que la pinti de verd o de blau! Doncs jo crec que ho faria tot i que em costaria molt pintar-la d'un altre color perquè per a mi sempre ha sigut "la maleta vermella".

Que m'ho digui!

Què vols petita maleta vermella que faci amb tu?

Que no ho tens clar?

Que vols que et pinti dels colors de l'Arc de Sant Martí i així no n'has de triar cap?

Digues-m'ho! digues-m'ho! però que sigui JA